dilluns, 22 d’abril de 2013

Exemple de bona pràctica: Material d'elaboració pròpia

Per aprofundir més en allò que considerem una bona pràctica, he seleccionat una de les bones pràctiques que penso es du a terme a l’aula on faig pràctiques. 
 
Aquesta pràctica consisteix en l’elaboració, per part de la mestra, de material de joc a partir de materials reciclats. Aquestes propostes es presenten al racons corresponents o es reserven per fer propostes de joc concretes en algun moment de la jornada. El material s’elabora a partir de material quotidià i reciclat, donant-los un nou ús: cartró, brics de llet, plàstic, botons, bòtils, etc.

Concretament, el material està pensat per a treballar amb un petit grup d’infants (4 o 5) i es presenta a una de les taules de l’aula, normalment als capvespres. 

Els objectius d’aquesta pràctica són diversos: optimitzar els recursos, introduir nou material, afavorir l’aprenentatge autònom per part dels infants, etc. A més, a partir d’aquests materials es treballen de manera transversal les diferents àrees del Currículum: motricitat fina, experimentació, lògica-matemàtica, sentits, colors, relaxació, concentració, etc.

El grau de satisfacció per part dels infants és molt elevat, ja que demostren un gran interès per jugar amb el material. A més, mitjançant l’observació es pot comprovar com els infants aprenen de manera lúdica i desenvolupen moltes habilitats. 

Alguns dels interrogants que em plantejo són si seria més motivant que els propis infants participessin en l’elaboració del material esmentant o si seria més recomanable deixar-ho sempre al seu abast.

Com a exemple d'aquesta bona pràctica us penjo les fotografies de dos dels materials que hem elaborat per al "RACÓ DE MOTRICITAT FINA": 



Per elaborar aquesta entrada he treballat les següents competències: l.2. perquè he reflexionat i ponderat quines són les pràctiques que duen a una bona actuació profesional i la 4.3 ja que he pogut elaborar hipòtesis sobre el perquè d'aquestes pràctiques a partir de la informació que he anat recollint mitjançant l'observació.

Bones pràctiques

Es considera una bona pràctica aquella que esdevé situacions de gran riquesa educativa. És a dir, que garanteix l’aprenentatge i l’autonomia de l’infant, que fomenta els hàbits de cooperació, que parteix dels seus interessos i que té en compte les seves necessitats. A més, una bona pràctica ha de tenir una continuïtat en el temps, no ha de ser un fet puntual. També, ha de ser versàtil per a poder incloure els diferents infants independentment del seu nivell i de les seves característiques. Per acabar, darrera de tota bona pràctica, sempre haurà una planificació prèvia i una reflexió o avaluació.

Com a exemple de bones pràctiques he triat aquestes tres experiències:

Descobrint la carabassa

Aquesta experiència ens fa entendre el valor d'aquells petits moments que en realitat són tan importants. La lliure experimentació d’una filleta amb un material natural, com és la carabassa posa en marxa mecanismes de concentració, de recerca de l’equilibri, d’experimentació amb tots els sentits, etc. De les paraules de la mestra emergeix la importància de l’observació i la documentació com a estratègia per a fer brillar els processos d’aprenentatge dels infants. 


Treball en equip

Aquesta experiència ens demostra com podem afavorir situacions en las que sigui necessari arribar a acords i treballar en equip. Per exemple, una bicicleta amb tàndem crea la necessitat de treballar de manera cooperativa amb un altre infant. Així com passejar davall la pluja amb un paraigües per parelles fomenta el consens, la resolució de conflictes i la necessitat d’arribar a acords.

                                 

La llum

Aprofitar la llum natural, així com crear espais rics en estímuls lluminosos, és una molt bona pràctica. Els infants experimenten amb els seus sentits i coneixen diferents possibilitats de la llum: ombres, transparències, projeccions, etc. A més, jugar amb la llum de manera autònoma motiva al descobriment i desenvolupa la creativitat dels infants.



Per a redactar aquesta entrada he treballat la competència 1.3 perquè he accedit a diferents blocs i experiències per tal d'ampliar la meva formació. A més la competència 4.2. pel fet que he hagut de contrastar diferents pràctiques i comparar-les, així com triar aquelles que considero bones pràctiques.

dilluns, 8 d’abril de 2013

Comparant jornades escolars

A la darrera sessió de l’assignatura van tenir l’oportunitat de conversar en grup sobre com estan organitzades les jornades als diferents centres de pràctiques. Va ser una experiència molt gratificant perquè vaig poder comparar les diferents estructuracions i vaig poder veure les diferències i similituds entre unes i altres. Cal destacar que l’escola on faig pràctiques és l’única que fa jornada partida i que això diferencia un poc l’estructuració de la jornada. 

Per una banda, vull comentar els diferents moments d’arribada. Cada escola atorga un temps determinat per a l’entrada dels infants. Aquest temps pot estar relacionat amb la importància que el centre dóna al concepte d’educació lenta. Cada família té un horari i un ritme diferent i hi ha escoles que ho respecten i hi ha a d’altres que no ho tenen en compte. Per exemple, les franges d’entrada de les diferents escoles anaven des de quinze minuts fins a una hora i mitja. Crec que al centre on faig pràctiques s’hauria d’ampliar aquesta franja d’arribada, ja que, d’aquesta manera, les entrades es donarien de manera més escalonada i es podria atendre tranquil·lament a cada infant i a la seva família. 

Per altra banda, m’agradaria destacar el fet de què, una vegada arriben els infants, es dóna un temps per al lloc lliure abans de fer la rodona. Concretament, a totes les escoles exepte a la que jo faig pràctiques, es dóna un temps per al joc lliure mentre van arribant els infants i, una vegada, han arribat tots, es recull per a fer la rodona del bon dia. En el cas de la meva escola, els infants esperen asseguts fins que arriben tots i, normalment, els hi costa romandre tant de temps sense fer res. Per això, crec que s’haurien de plantejar retardar un poc la rodona i que els infants juguessin un poc fins que arribin la resta de companys.

D’altra part, també he trobat algunes similituds, per exemple, el fet de què la mestra convida a anar al bany per al control d’esfínters en determinats moments del matí. Quant a l’autonomia, puc dir que, a la majoria d’escoles, els infants berenen, recullen i van al bany de manera autònoma. 

En referència a la durada del pati, espot dir que és el mateix a les diferents escoles, una hora aproximadament. També, tenen en comú les diferents escoles els moments de joc lliure per racons i l’activitat programada del dia (psicomotricitat, plàstica, experimentació, etc.).

En definitiva, puc dir que les diferents escoles donen la importància que requereixen els moments quotidians i organitzen la jornada tenint en compte els diferent imprevistos que poden sorgir i essent flexibles davant qualsevol canvi que s’hagi de fer. 

He triat les competències 3.2 perquè he reflexionat sobre l’organització del centre (temps i espai) i la competència 4.2 perquè he comparat i identificat bones pràctiques.

Les creences de la mestra

Les creences són idees que formen part de la nostra manera de pensar i de fer. Darrera de tota pràctica educativa existeixen unes creences que fan que aquesta sigui d’una manera determinada.

Una de les competències que hem d’assolir al llarg d’aquest període de pràctiques és la d’aprendre a veure i interpretar quines creences hi ha darrera de cada vivència a l’aula.

Partint del moment del “Bon dia” que vaig relatar a l’anterior entrada, podem intuir diferents creences de la mestra que fan que aquest moment es dugui a terme d’una manera determinada i no d’una altra.

En primer lloc, intueixo que la mestra dóna molta importància al fet d’arribar una estona abans que els infants i les seves famílies. Trobo que darrera hi ha una creença molt relacionada amb el concepte de “l’educació lenta”: no arribar amb preses, saludar a les companyes, obrir les cortines, encendre la calefacció, preparar-me per a l’arribada, etc. No començar el dia amb corregudes ens ajuda a afrontar la jornada amb calma.

Una altra creença que es pot intuir és la importància que dóna la mestra a la relació amb les famílies. En aquest cas, les creences poden ser dues: el respecte cap a la individualitat de cada infant i el fet de dedicar un moment a saludar a cada una de les famílies. És una manera de dir: “m’importes, t’he vist, que bé que has arribat, m’estimo la teva família, etc.”

També, es pot captar la creença de la mestra en relació a la importància de les rutines. Cada dia comencem la jornada de la mateixa manera. Això és una estratègia per a què l’infant es senti segur, ja que pot preveure què passarà quan arribi a l’escola. A més, és un moment on recordem què farem al llarg del dia, fet que també ajuda a que l’infant a anticipar per a sentir-se segur.

Altres creences que emergeixen d’aquest moment de la jornada poden ser l’infant com a protagonista del seu aprenentatge, ja que ells mateixos passen llista, observen el temps que fa per a posar-ho al panell, etc. També, la creença en la importància de la identitat i la cohesió del grup, com a moment de retrobament i de col·laboració.

Quant a les possibles preguntes que faria a la mestra en relació a les seves creences, sobretot em centraria en aquelles creences que no s’intueixen en aquesta pràctica i que penso que són importants. Per exemple: Creus que podries aprofitar aquest moment per a fomentar el diàleg? Trobes que t’han contat tot allò que et volien contar? Has escoltat el que et volien dir?, etc.

Per acabar, he triat la competència 2.2. perquè he reflexionat sobre les creences personals en relació amb les pràctiques que he observat al centre i la competència 4.1 perquè he intentat identificar els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques educatives que es duen a terme a l’aula.