dilluns, 22 d’abril de 2013

Bones pràctiques

Es considera una bona pràctica aquella que esdevé situacions de gran riquesa educativa. És a dir, que garanteix l’aprenentatge i l’autonomia de l’infant, que fomenta els hàbits de cooperació, que parteix dels seus interessos i que té en compte les seves necessitats. A més, una bona pràctica ha de tenir una continuïtat en el temps, no ha de ser un fet puntual. També, ha de ser versàtil per a poder incloure els diferents infants independentment del seu nivell i de les seves característiques. Per acabar, darrera de tota bona pràctica, sempre haurà una planificació prèvia i una reflexió o avaluació.

Com a exemple de bones pràctiques he triat aquestes tres experiències:

Descobrint la carabassa

Aquesta experiència ens fa entendre el valor d'aquells petits moments que en realitat són tan importants. La lliure experimentació d’una filleta amb un material natural, com és la carabassa posa en marxa mecanismes de concentració, de recerca de l’equilibri, d’experimentació amb tots els sentits, etc. De les paraules de la mestra emergeix la importància de l’observació i la documentació com a estratègia per a fer brillar els processos d’aprenentatge dels infants. 


Treball en equip

Aquesta experiència ens demostra com podem afavorir situacions en las que sigui necessari arribar a acords i treballar en equip. Per exemple, una bicicleta amb tàndem crea la necessitat de treballar de manera cooperativa amb un altre infant. Així com passejar davall la pluja amb un paraigües per parelles fomenta el consens, la resolució de conflictes i la necessitat d’arribar a acords.

                                 

La llum

Aprofitar la llum natural, així com crear espais rics en estímuls lluminosos, és una molt bona pràctica. Els infants experimenten amb els seus sentits i coneixen diferents possibilitats de la llum: ombres, transparències, projeccions, etc. A més, jugar amb la llum de manera autònoma motiva al descobriment i desenvolupa la creativitat dels infants.



Per a redactar aquesta entrada he treballat la competència 1.3 perquè he accedit a diferents blocs i experiències per tal d'ampliar la meva formació. A més la competència 4.2. pel fet que he hagut de contrastar diferents pràctiques i comparar-les, així com triar aquelles que considero bones pràctiques.

1 comentari:

  1. Bon dia Sandra! Sóc una companya d’Eivissa i he decidit comentar la teva tria de les bones pràctiques.

    De la primera d’elles, he de dir que observar i viure una nova conquesta dels infants és magnífic. Els nens són imprevisibles i cada dia van superant els obstacles que se’ls hi presenten. A més d’això, na Marta no només ha tingut l’oportunitat d’experimentar i conèixer amb més profunditat la carabassa, sinó que ha posat en pràctica altres habilitats com l’equilibri, la precisió dels seus moviments, etc que, a poc a poc, anirà perfeccionant.

    De la bona pràctica del treball en equip, he de dir que de situacions espontànies de la quotidianitat podem extreure aprenentatges significatius. Les imatges que recull aquesta pràctica demostren que és possible que es treballi amb els infants, des de ben petits, valors com ajudar als demés i compartir amb la finalitat de promoure la cooperació entre els nens. M’agradaria dir que quan he llegit el títol d’aquesta bona pràctica, el primer que se m’ha passat pel cap ha set el pes important que recau sobre l’activitat de fer un bon treball en equip entre els docents, així com el que jo estic fent a dia d’avui amb els meus companys.

    I ja per acabar amb la tercera bona pràctica, considero que treballar el tema de la llum amb els nens és molt interessant. Durant l’estada a les meves pràctiques i a dia d’avui al menjador, veig com els infants es senten atrets per les seves ombres al terra i entre ells, juguen a trepitjar-se així com també, es comparen entre ells i amb jo. A més, els nens més grans solen inventar formes amb les mans que s’assemblen a algun animal.

    ResponElimina