dimarts, 11 de juny de 2013

Valoració final del bloc

Com a valoració final del bloc m'agradaria dir que ja coneixia aquesta eina feia uns anys i sempre ha estat un format que m’ha agradat molt. És veritat que el bloc requereix de molta dedicació i la dinàmica d’entrades d'aquesta assignatura m’ha obligat a ser més constant amb aquest bloc del que era amb el meu bloc personal. Segurament, un dels requisits indispensables perquè un bloc sigui considerat un bon bloc és que s’actualitzi sovint. Aquesta és una de les competències que he treballat gràcies a aquesta assignatura i que tindré present per a treballar al futur amb els meus blocs.

També, el bloc m’ha agradat molt perquè és una eina molt interactiva. No només escrius les teves reflexions, sinó que pots llegir les reflexions dels teus companys, contrastar opinions, comparar les teves creences amb les dels altres, conèixer altres maneres de fer i de pensar, etc. A més, també pots opinar i deixar comentaris en les entrades dels teus companys, cosa que he procurat fer sovint, ja que penso que és indispensable perquè un bloc sigui motivant pel seu autor.

També, el bloc m’ha ajudat a adonar-me’n del meu propi procés d’aprenentatge, ja que contínuament m’havia de plantejar quines competències estava treballant amb cada reflexió i la tasca final de replantejar-nos les nostres competències en acabar l’etapa de pràctiques m’ha fet adonar-me’n de tot el que he evolucionat durant aquest temps.

Per acabar, dir que el meu propòsit és seguir treballant el meu bloc personal en el futur. Aquest bloc serà per a mi una plataforma que m’ajudi a reflexionar sobre el món de l’Educació Infantil, més enllà dels estudis, el vull seguir mantenint després durant la meva vida professional. També, crec que com a futura docent tindré a la meva aula un bloc a disposició de les famílies i de la resta de comunitat educativa, ja que penso que és una estratègia molt adient per documentar el dia a dia de l’aula, per informar a les famílies, per penjar vídeos i articles interessants, etc. 

Un bloc és una finestra que ensenya qui som, com som i què volem ser, a més ens ajuda a compartir les nostres idees i a enriquir-nos i créixer coneixent les idees dels altres.

Amb aquesta darrera entrada he treballat les competències 1.4 perquè he tret conclusions de la meva pràctica i la competència 2.7 perquè he reflexionat sobre els meus erros i sobre la manera de millorar.

Reflexió sobre les meves competències


Arriba l'hora de tancar aquesta assignatura, però abans m'agradaria aturar-me a revisar la primera entrada d'aquest bloc. Just vam començar aquest període de pràctiques, vam reflexionar sobre les nostres competències com a docents basant-nos en les competències poroposades per Perrenoud. Ara que les pràctiques han finalitzat, és hora de reflexionar sobre quins objectius hem assolit dels que ens havíem proposat.

Quant a la competència d'organitzar i animar situacions d'aprenentatge estic convençuda que l'he desenvolupat moltíssim. Gràcies a la meva tutora, que m’ha deixat intervenir en moltes ocasions, he pogut comprovar que som capaç d’organitzar situacions riques en aprenentatges: propostes de jocs, treballs a partir de contes, sessions de cançons i danses, converses, etc. A més, he notat com sorgeix de jo mateixa provocar constantment aquestes situacions amb una pregunta, aprofitant alguna situació imprevista, un conflicte, etc. Totes aquestes situacions són perfectes per a fomentar aprenentatges. A més, he tingut l’oportunitat de programar una setmana sencera (psicomotricitat, plàstica, etc.) on s’han creat situacions d’aprenentatge molt riques.

Quant a la competència de gestionar la progressió dels aprenentatges, he de dir que he procurat realitzar observacions dels moments de joc dels infants per a comprovar l’evolució de cada un d’ells durant aquest quatre mesos, encara que no sempre ha estat possible. També, he procurat comentar les meves conclusions amb la meva tutora, fent incís en el procés de cada infant, per compartir diferents punts de vista.

Quant a la competència de fer front a l’heterogeneïtat del grup he de dir que he treballat bastant aquesta competència. Quan coneixes a cada infant arribes a comprendre com és la seva manera de ser, d’aprendre, de gestionar el seu joc, quins són els seus interessos, etc. Quasi sense adonar-te’n comences a saber què has d’oferir al grup perquè tots els infants es trobin agust i aprenguin. Una de les meves intervencions més directes ha estat crear el “Racó de material reutilitzat” i, precisament, trobo que totes les propostes que es troben en aquest racó són propostes que abasten els diferents nivells del grup i els diferents interessos.

Quant a la competència de treball en equip, és una de les competències que crec que he treballat més. Estic molt contenta dels vincles que he establert, tant amb l’equip docent com amb les meves companys de pràctiques. He après a arribar a consensos, he defensat el meu punt de vista, però tenint en compte els del demés i crec que he après a sumar idees i a fer una bona feina conjunta.

Quant a la competència de participació en la gestió de l’escola tal vegada sigui la que menys he treballat. La part relacionada amb els treballs de gestió que he treballat més de prop ha estat la programació, l’avaluació de les activitats i les reunions d’etapa i de cicle. Aquestes darreres setmanes, també he pogut observar com les mestres començaven a redactar informes i a preparar les reunions de final de curs amb les famílies.

La competència que fa referència a la relació amb les famílies també ha estat una de les més treballades. La sensació és molt positiva, he intentat apropar-me a totes les famílies, però sempre sense solapar la tasca de la meva tutora. En general, he pogut establir vincles amb totes les famílies i hem compartint moments a diari.

Quant a les noves tecnologies dir que hem hagut de demostrar en diverses ocasions les nostres destreses amb les noves tecnologies: obres teatrals, presentacions, projectors, etc. A més, el treball amb el bloc també ha estat una manera de continuar aprenent. Així que aquesta competència també segueix evolucionant.

La darrera competència sobre afrontar els deures i dilemes ètics de la professió també l’he pogut treballar perquè sovint es presenten aquest tipus de dilemes a les aules que s’han de treballar amb els infants i, moltes vegades, també amb els adults. En aquest aspecte, només cal ser fidel al teu sistema de valors i defensar sempre la igualtat, el respecte, la democràcia, la solidaritat i la justícia.

Quant a les competències de l’assignatura, gràcies al núvol d’etiquetes que vaig crear al meu bloc, puc comprovar que he treballat quasi totes i que aquesta feina reflexiva realitzada al bloc m’ha ajudat a assolir-les poc a poc. Encara que vull dir que totes aquestes competències no estan assolides del tot, ja que sempre al llarg de la nostra vida professionals aniran millorant.

Amb aquesta entrada he treballat les competències 2.1 i 2.4 perquè he reflexionat sobre els meus punts forts i els meus punts febles plantejant-me interrogants sobre la formació rebuda i la formació futura.

diumenge, 9 de juny de 2013

Els projectes de millora i documentals dels meus companys

Després de tenir l'oportunitat de conèixer els diferents projectes de millora i documentals dels meus companys puc dir que ha estat una experiència molt enriquidora, ja que hem pogut submergir-nos en diferents realitats. El primer que vull és felicitar a tots el meus companys i companyes per la feina realitzada, ja que totes i cada una de les exposicions ens han aportat experiències i aprenentatges nous. Dit això, comentaré alguns dels projectes i documentals:

Panell de canals (escoleta Fort de l’eau)
La idea em sembla molt encertada, sobretot el fet d’instal·lar el panell a la zona de l’arener perquè els infants puguin experimentar amb l’arena i l’aigua. Les situacions que crearà aquest panell de ben segur seran molt riques i motivants pels infants.  
Aquesta és una de les propostes que nosaltres també hem seleccionat per al nostre projecte de millora, per això trobo que seria possible afegir algunes propostes més al projecte per tal de millorar altres aspectes relacionats amb els espais exteriors. 

Paper de les mestres i models d’actuació (Escola d’Esporles)
Un dels projectes que més m’ha cridat l’atenció. Una tasca molt compromesa i delicada. En un principi vaig trobar que no és plat de bon gust que critiquin la teva pràctica educativa, però després de reflexionar-ho un temps, he de dir que ens hauríem de prendre aquest tipus d’avaluació com a una estratègia que pot enriquir la nostra intervenció docent.
Sobretot, m’agradà molt el punt de vista constructiu de les seves observacions i les graelles tancades que van dissenyar per observar la intervenció docent de les mestres. Es notava que els ítems estaven basats en una bona recerca de fonamentació teòrica i reflectien aspectes molt importants: expressió verbal, no verbal, escolta, etc.

Racó del moc
Una pràctica que m’agradaria dur a terme en un futur. M’ha agradat molt aquesta predisposició de la mestra per afavorir l’autonomia de l’infant.  És molt important creure en les seves capacitats, ja que normalment tenim tendència a llevar els mocs nosaltres mateixes. Hem de creure en l’infant com una persona activa, autònoma i, sobretot, respectar els diferents ritmes i necessitats.
Estic d’acord quan la nostra companya diu que ha de ser un treball coordinat entre les famílies  i l’escola i que s’ha d’ampliar el racó del moc als diferents espais de l’escola per donar continuïtat a aquesta bona pràctica.

Documental Canvi de bolquers segons Emmi Pickler
Un documental que ens recorda la importància dels moment quotidians. Un moment íntim com el canvi de bolquers pot esdevenir una oportunitat única per establir vincles i per a fomentar l’autonomia i el coneixement del propi cos per part de l’infant.
Per a poder dur a terme la proposta de Pickler és molt important donar un temps prioritari al canvi de bolquers a l’hora d’organitzar la jornada escolar. M’agrada sobretot el concepte de donar un valor extraordinari a aquest moment tan ordinari.

El Bon dia a l’EI El Molinar
Un documental que ens mostra diferents maneres de dur a terme aquesta rutina que enceta la jornada escolar.
Hem vist com a quasi totes les aules es canta una cançó de “Bon dia”, es passa llista, etc. Destacaria les diferents organitzacions dels espais (fotografies més grosses o més petites segons l’edat), el caire voluntari d’aquest moment (ja que havia infants que no hi participaven) i algunes de les entonacions de les mestres (que empraven un to mot agut, quasi un babytalk).
En general, se li atorga un valor educatiu molt important a aquest moment del dia, un moment de retrobament, de socialització, de seguretat (ja que preveuen què passarà durant la jornada), un moment de reconeixement individual i on es donen molts aprenentatges socials (espera torn, escoltar, atendre, etc.

Documental “La vida en les parets”
Un gran documental del que destacaria la primera part, com un element es veu de manera tan diferent segons la persona que el miri.
Segons el nostre punt de vista, les parets de l’escola tenen un gran valor educatiu i parlen sobre el projecte educatiu de cada centre. Les parets ens poden servir per donar visibilitat als projectes dels infants, per obrir canals de comunicació amb les famílies, etc.
Hem d’aprofitar també els espais verticals dins l’escola. Les parets ens poden servir per separar, per penjar, per decorar, etc.

Documental “El massatge infantil”
Un documental magníficament editat i que ens mostra la gran tasca que duen a terme els professionals implicats.
Ens presenta el massatge com a eina per establir vincles afectius o com a estratègia per a evitar els efectes de malalties freqüents en aquestes etapes com poden ser els refredats o els còlics.
Unes imatges molt tendres que motiven a conèixer més sobre aquesta bona pràctica.

“L’hora de dinar” EI Magdalena Humbert
Molt bona feina de la nostra companya. Ens demostra la importància de donar petites passes per avançar en el camí. Els petits canvis, a vegades, poden millorar molt les diferent s realitats que ens trobem. Només fa falta qüestionar-nos perquè fem les coses així i no d’una altres manera. Superar les nostres creences per donar qualitat a aquest moments quotidians tan rics.

Documental “Invertim en valors”
Una estratègia de la nostra companya per sensibilitzar-nos amb les qüestions polítiques que tant afecten a la nostra professió.
Moltes vegades parlem de moments quotidians, de pati, de psicomotricitat, d’organització del temps i l’espai, etc. sense adonar-nos de què tots aquests aspectes no seran rellevants si tenim una llei que limita la nostra actuació docent i que etiqueta als infants, oblidant-se d’aspectes tan important com els valors, el respecte, la cooperació, etc.

Amb aquesta entrada he treballat la competència 1.3. perquè he accedit a altres blocs per a ampliar la pròpia formació i la competència 5.4 perquè reflexiono sobre els possibles obstacles del diferents projectes de millora.

Autoavaluació del nostre projecte de millora



Una vegada concloses les pràctiques i amb el projecte de millora acabat i en ple funcionament, es bo fer la vista enrere per adonar-nos d’allò que ens ha sortit bé, però també per adonar-nos d’allò que es podria haver fet d'una altra manera.

En primer lloc, trobem que vam dissenyar un projecte massa ambiciós sense tenir prou en compte el factor temps i els recursos materials que necessitàvem. Així i tot, hem pogut dur a terme moltes de les nostres propostes, però ens han quedat algunes que no hem pogut realitzar. S’ha de dir que el nostre disseny inicial comptava amb onze propostes de les quals s’han dut a terme set

En segon lloc, ens ha sorprès bastant la poca participació per part de les famílies. Hem reflexionat en diferents ocasions sobre el perquè d’això i trobem que no es pot culpabilitzar a cap de les parts implicades. El vincle amb les famílies s’ha de treballar des de l’escola i ha de ser un treball continu i desitjat. Les famílies no solen participar molt en les activitats de l’escola i potser això els va agafar de nou. Per altra part, nosaltres podríem haver motivat a les famílies amb altres estratègies com ara realitzant alguna reunió informativa, haver organitzar un taller en cap de setmana, etc.

En tercer lloc, una conclusió molt positiva i és que l’enginy i la creativitat són dues armes excel·lents per a lluitar contra la falta de pressupost. Hem anat a demanar a botigues, a familiars, a rastres, etc. I amb un total de 44 euros hem realitzat totes les nostres propostes!

En darrer lloc dir que ha estat molt important acabar les propostes amb el temps suficient per poder avaluar-les. Per això, hem demanat la col·laboració de l’equip docent i tots hem emplenat una graella, prèviament dissenyada, on s’avaluaven ítems relacionats amb la socialització, amb els aprenentatges, amb la resposta de totes les parts implicades, etc. L’avaluació que han fet les mestres ens ha servit per tenir diferents punts de vista i per extreure conclusions més objectives.

Amb aquesta entrada he treballat les competències 2.7 perquè he reflexionat sobre els meus propis errors crecant maneres de millorar la meva actuació professional i la competència 5.4 perquè m'he adonat dels obstacles i resistències del projecte de millora.

dilluns, 20 de maig de 2013

Comentaris al bloc

No hem d'oblidar que un bloc és una eina per a compartir idees, pensaments, bones pràctiques, recursos, etc. Però el més interessant de tot, és rebre un feedback que contrasti les nostres opinions, les recolzin o les rebatin, és a dir, que ens arribi un comentari que ens faci veure que algú llegeix les nostres entrades i que li fan reflexionar. Hem de tenir en compte que...



Per això, vull donar les gràcies a totes les persones que comenten el meu bloc!

Aquest són els comentaris realitzats al blocs dels meus companys: 

http://reflexioinnovaciomlozanocarretero.blogspot.com.es/2013/04/la-bona-practica-de-la-meva-escoleta.html#comment-form

http://blocrebecanewman.blogspot.com.es/2013/04/descripcio-dna-bona-practica.html#comment-form 

http://fanimascaro.blogspot.com.es/2013/04/una-bona-practica-la-meva-escoleta-la.html#comment-for

http://ismavidalgornes.blogspot.com.es/2013/04/bona-practica-de-centre.html#comment-form

Amb aquesta tasca he treballat les competències 1.2 i 1.3 perquè he revisat i reflexionat sobre els elements que porten a una bona pràctica accedint a diferents blocs i he reflexionant sobre les experiències que els meus companys han compartit.

Plans de millora a la xarxa

El pla de millora que comparteix a la xarxa l’Escola Infantil Roser Capdevila de Terrassa “Avaluem els projectes” dóna èmfasi a la necessitat que l’equip docent entengui l’avaluació com a una estratègia fonamental per a millorar la qualitat dels processos d’ensenyament-aprenentatge i per a reflexionar sobre la pròpia intervenció docent.

Aquest pla de millora pretén que l’avaluació inclogui diferents punt de vista: famílies, mestres, els propis infants, la legislació vigent, etc. A més, que sigui contínua, global i amb finalitat formativa.

També, cal destacar la importància que dóna als diferent instruments avaluadors: converses, anotacions, graelles, reculls audiovisuals, etc.

Us deixo l’enllaç al power point que resumeix el projecte de millora:



També, vull compartir l’enllaç al projecte de millora “Aprendre a aprendre tots plegats. Un canvi en la meva forma de ser mestre” de l’escola Juan Ramon Jiménez de Sabadell.

Aquest projecte analitza les necessitat i el context del qual parteixen i proposa un pla d’actuació per a millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge de la lectoescriptura a les diferents etapes, des d’un punt de vista significatiu i competencial. Aquest és l'enllaç:


Moltes vegades, les escoles es podem acollir a plans de millora que arriben d’organismes externs. En aquest cas, el pla de millora és una proposta de l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Jaume Bofill i s’anomena "Temps de Barri, temps educatiu compartit".

Alguns dels objectius principals d’aquest projecte són: afavorir la conciliació dels temps de vida de les famílies; promoure l’ús educatiu del temps dels infants fora de l’horari escolar amb la implicació dels agents educatius; potenciar l’ús dels equipaments escolars fora de l’horari lectiu, etc.

El primer pas per dissenyar aquest pla de millora ha estat l’elaboració d’un diagnòstic. En aquest, el diagnòstic parteix de les entrevistes realitzades als agents educatius i socials i dels debats familiars que es van dur a terme. Després d’aquest diagnòstic, es marquen els objectius, es valoren els recursos amb que comptem, es dissenya la proposta i es porta a terme el pla d’acció. Per acabar, es fa l’avaluació del pla de millora mitjançant entrevistes directes, observacions i enquestes anònimes. 

Aquest és l’enllaç a la pàgina web del pla de millora:


Amb aquesta entrada he treballat la competència 1.3 perquè he accedit a altres blocs i experiències per tal d'ampliar la meva formació i la competència 5.1 perquè he reflexionat sobre diferents projectes de millora. 

divendres, 10 de maig de 2013

El pati, un espai educatiu

El temps d’esbarjo és el temps de descans i de llibertat dels infants: poden decidir què fer, a què jugar o amb qui, sense la intervenció directa de l’adult. És un temps que permet descentrar-se dels quefers diaris dins les aules, per a després poder tornar a centrar-se millor.

Sempre que és possible, el temps d’esbarjo es gaudeix als espais exteriors dels centres escolars. Per això, aquests espais s’han d’entendre com a recursos educatius en potència, ja que les situacions que es creen a l’hora de l’esbarjo són moments privilegiats per al desenvolupament de les habilitats emocionals, socials, físiques i cognitives dels infants.

També, es donen moments de retrobament entre infants de diferents edats i grups, fet que enriqueix molt l’aprenentatge, ja que els infants aprenen eines per a la convivència, com ara l’aprenentatge de normes i habilitats per a prendre decisions i resoldre conflictes.

Per tot això, els espais exteriors  s’han de tractar com un lloc més de l’escola on s’han de planificar i preveure els esdeveniments, ja que com ens diu Penny Ritscher “un gran espai buit provoca comportaments d’agitació, repetitius, cansats. En canvi, un espai articulat i variat convida a comportaments intel·ligents: exploracions, descobriments, intencions, trobades, col·laboracions, iniciatives, projectes, construccions, etc.”.

És molt important també adonar-nos que els espais exteriors són una de les cartes de presentació d’un centre i del seu projecte educatiu. El disseny i l’aprofitament dels espais reflecteixen la filosofia del centre, els seus valors i la seva concepció sobre l’infant i el seu aprenentatge.

Per tot això, la proposta de millora que ens va plantejar el centre té com a objectiu principal ajudar a què el claustre s'adoni de la importància del temps d'esbarjo, que entengui els seus beneficis físics, emocionals i socials, que conegui com s'hauria d'organitzar l'espai de manera adequada, el temps recomanat, el rol de l'adult, etc. A més, durem a terme algunes de les propostes per afavorir el joc dels infants i, d'aquesta manera, contribuir al seu futur aprenentatge autònom.


video

Amb aquesta entrada he treballat la competència 5.3 perquè he cercat informació en relació amb el projecte de millora, aportant referències bibliogràfiques i la competència 5.1 perquè he contextualitzat i justificat el projecte de millora.

dilluns, 22 d’abril de 2013

Exemple de bona pràctica: Material d'elaboració pròpia

Per aprofundir més en allò que considerem una bona pràctica, he seleccionat una de les bones pràctiques que penso es du a terme a l’aula on faig pràctiques. 
 
Aquesta pràctica consisteix en l’elaboració, per part de la mestra, de material de joc a partir de materials reciclats. Aquestes propostes es presenten al racons corresponents o es reserven per fer propostes de joc concretes en algun moment de la jornada. El material s’elabora a partir de material quotidià i reciclat, donant-los un nou ús: cartró, brics de llet, plàstic, botons, bòtils, etc.

Concretament, el material està pensat per a treballar amb un petit grup d’infants (4 o 5) i es presenta a una de les taules de l’aula, normalment als capvespres. 

Els objectius d’aquesta pràctica són diversos: optimitzar els recursos, introduir nou material, afavorir l’aprenentatge autònom per part dels infants, etc. A més, a partir d’aquests materials es treballen de manera transversal les diferents àrees del Currículum: motricitat fina, experimentació, lògica-matemàtica, sentits, colors, relaxació, concentració, etc.

El grau de satisfacció per part dels infants és molt elevat, ja que demostren un gran interès per jugar amb el material. A més, mitjançant l’observació es pot comprovar com els infants aprenen de manera lúdica i desenvolupen moltes habilitats. 

Alguns dels interrogants que em plantejo són si seria més motivant que els propis infants participessin en l’elaboració del material esmentant o si seria més recomanable deixar-ho sempre al seu abast.

Com a exemple d'aquesta bona pràctica us penjo les fotografies de dos dels materials que hem elaborat per al "RACÓ DE MOTRICITAT FINA": 



Per elaborar aquesta entrada he treballat les següents competències: l.2. perquè he reflexionat i ponderat quines són les pràctiques que duen a una bona actuació profesional i la 4.3 ja que he pogut elaborar hipòtesis sobre el perquè d'aquestes pràctiques a partir de la informació que he anat recollint mitjançant l'observació.

Bones pràctiques

Es considera una bona pràctica aquella que esdevé situacions de gran riquesa educativa. És a dir, que garanteix l’aprenentatge i l’autonomia de l’infant, que fomenta els hàbits de cooperació, que parteix dels seus interessos i que té en compte les seves necessitats. A més, una bona pràctica ha de tenir una continuïtat en el temps, no ha de ser un fet puntual. També, ha de ser versàtil per a poder incloure els diferents infants independentment del seu nivell i de les seves característiques. Per acabar, darrera de tota bona pràctica, sempre haurà una planificació prèvia i una reflexió o avaluació.

Com a exemple de bones pràctiques he triat aquestes tres experiències:

Descobrint la carabassa

Aquesta experiència ens fa entendre el valor d'aquells petits moments que en realitat són tan importants. La lliure experimentació d’una filleta amb un material natural, com és la carabassa posa en marxa mecanismes de concentració, de recerca de l’equilibri, d’experimentació amb tots els sentits, etc. De les paraules de la mestra emergeix la importància de l’observació i la documentació com a estratègia per a fer brillar els processos d’aprenentatge dels infants. 


Treball en equip

Aquesta experiència ens demostra com podem afavorir situacions en las que sigui necessari arribar a acords i treballar en equip. Per exemple, una bicicleta amb tàndem crea la necessitat de treballar de manera cooperativa amb un altre infant. Així com passejar davall la pluja amb un paraigües per parelles fomenta el consens, la resolució de conflictes i la necessitat d’arribar a acords.

                                 

La llum

Aprofitar la llum natural, així com crear espais rics en estímuls lluminosos, és una molt bona pràctica. Els infants experimenten amb els seus sentits i coneixen diferents possibilitats de la llum: ombres, transparències, projeccions, etc. A més, jugar amb la llum de manera autònoma motiva al descobriment i desenvolupa la creativitat dels infants.



Per a redactar aquesta entrada he treballat la competència 1.3 perquè he accedit a diferents blocs i experiències per tal d'ampliar la meva formació. A més la competència 4.2. pel fet que he hagut de contrastar diferents pràctiques i comparar-les, així com triar aquelles que considero bones pràctiques.

dilluns, 8 d’abril de 2013

Comparant jornades escolars

A la darrera sessió de l’assignatura van tenir l’oportunitat de conversar en grup sobre com estan organitzades les jornades als diferents centres de pràctiques. Va ser una experiència molt gratificant perquè vaig poder comparar les diferents estructuracions i vaig poder veure les diferències i similituds entre unes i altres. Cal destacar que l’escola on faig pràctiques és l’única que fa jornada partida i que això diferencia un poc l’estructuració de la jornada. 

Per una banda, vull comentar els diferents moments d’arribada. Cada escola atorga un temps determinat per a l’entrada dels infants. Aquest temps pot estar relacionat amb la importància que el centre dóna al concepte d’educació lenta. Cada família té un horari i un ritme diferent i hi ha escoles que ho respecten i hi ha a d’altres que no ho tenen en compte. Per exemple, les franges d’entrada de les diferents escoles anaven des de quinze minuts fins a una hora i mitja. Crec que al centre on faig pràctiques s’hauria d’ampliar aquesta franja d’arribada, ja que, d’aquesta manera, les entrades es donarien de manera més escalonada i es podria atendre tranquil·lament a cada infant i a la seva família. 

Per altra banda, m’agradaria destacar el fet de què, una vegada arriben els infants, es dóna un temps per al lloc lliure abans de fer la rodona. Concretament, a totes les escoles exepte a la que jo faig pràctiques, es dóna un temps per al joc lliure mentre van arribant els infants i, una vegada, han arribat tots, es recull per a fer la rodona del bon dia. En el cas de la meva escola, els infants esperen asseguts fins que arriben tots i, normalment, els hi costa romandre tant de temps sense fer res. Per això, crec que s’haurien de plantejar retardar un poc la rodona i que els infants juguessin un poc fins que arribin la resta de companys.

D’altra part, també he trobat algunes similituds, per exemple, el fet de què la mestra convida a anar al bany per al control d’esfínters en determinats moments del matí. Quant a l’autonomia, puc dir que, a la majoria d’escoles, els infants berenen, recullen i van al bany de manera autònoma. 

En referència a la durada del pati, espot dir que és el mateix a les diferents escoles, una hora aproximadament. També, tenen en comú les diferents escoles els moments de joc lliure per racons i l’activitat programada del dia (psicomotricitat, plàstica, experimentació, etc.).

En definitiva, puc dir que les diferents escoles donen la importància que requereixen els moments quotidians i organitzen la jornada tenint en compte els diferent imprevistos que poden sorgir i essent flexibles davant qualsevol canvi que s’hagi de fer. 

He triat les competències 3.2 perquè he reflexionat sobre l’organització del centre (temps i espai) i la competència 4.2 perquè he comparat i identificat bones pràctiques.

Les creences de la mestra

Les creences són idees que formen part de la nostra manera de pensar i de fer. Darrera de tota pràctica educativa existeixen unes creences que fan que aquesta sigui d’una manera determinada.

Una de les competències que hem d’assolir al llarg d’aquest període de pràctiques és la d’aprendre a veure i interpretar quines creences hi ha darrera de cada vivència a l’aula.

Partint del moment del “Bon dia” que vaig relatar a l’anterior entrada, podem intuir diferents creences de la mestra que fan que aquest moment es dugui a terme d’una manera determinada i no d’una altra.

En primer lloc, intueixo que la mestra dóna molta importància al fet d’arribar una estona abans que els infants i les seves famílies. Trobo que darrera hi ha una creença molt relacionada amb el concepte de “l’educació lenta”: no arribar amb preses, saludar a les companyes, obrir les cortines, encendre la calefacció, preparar-me per a l’arribada, etc. No començar el dia amb corregudes ens ajuda a afrontar la jornada amb calma.

Una altra creença que es pot intuir és la importància que dóna la mestra a la relació amb les famílies. En aquest cas, les creences poden ser dues: el respecte cap a la individualitat de cada infant i el fet de dedicar un moment a saludar a cada una de les famílies. És una manera de dir: “m’importes, t’he vist, que bé que has arribat, m’estimo la teva família, etc.”

També, es pot captar la creença de la mestra en relació a la importància de les rutines. Cada dia comencem la jornada de la mateixa manera. Això és una estratègia per a què l’infant es senti segur, ja que pot preveure què passarà quan arribi a l’escola. A més, és un moment on recordem què farem al llarg del dia, fet que també ajuda a que l’infant a anticipar per a sentir-se segur.

Altres creences que emergeixen d’aquest moment de la jornada poden ser l’infant com a protagonista del seu aprenentatge, ja que ells mateixos passen llista, observen el temps que fa per a posar-ho al panell, etc. També, la creença en la importància de la identitat i la cohesió del grup, com a moment de retrobament i de col·laboració.

Quant a les possibles preguntes que faria a la mestra en relació a les seves creences, sobretot em centraria en aquelles creences que no s’intueixen en aquesta pràctica i que penso que són importants. Per exemple: Creus que podries aprofitar aquest moment per a fomentar el diàleg? Trobes que t’han contat tot allò que et volien contar? Has escoltat el que et volien dir?, etc.

Per acabar, he triat la competència 2.2. perquè he reflexionat sobre les creences personals en relació amb les pràctiques que he observat al centre i la competència 4.1 perquè he intentat identificar els marcs teòrics que justifiquen o qüestionen les pràctiques educatives que es duen a terme a l’aula.

dilluns, 11 de març de 2013

Millorar les meves competències

Com puc millorar les meves competències a partir de l’anàlisi tipus DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses, oportunitats) que hem fet del nostre context de pràctiques?

En primer lloc, trobo que per millorar les meves competències m’he de centrar en les fortaleses i oportunitats que m’ofereix el meu context de pràctiques. 

Concretament, crec que puc aprendre molt sobre la majoria de principis educatius que regeixen el dia a dia de l’aula, per exemple: el ritme lent i flexible, la importància dels hàbits, la relació família-escola, etc. Trobo que tots aquest aspectes esmentats es duen a terme amb molta cura  al centre on faig pràctiques i, per això, podré treballar molt la meva competència 3.2 que fa referència a la capacitat per a reflexionar sobre el funcionament del centre i de l’aula. 

Per altre banda, amb aquells principis educatius que no són tan compatibles amb la meva manera de veure i entendre l’educació, podré desenvolupar la meva competència 2.2. que fa referència a contrastar les pròpies creences amb la realitat que s’observa al llarg de les pràctiques. De tot en podem aprendre, per això, hem de ser capaços d’identificar i reflexionar sobre els aspectes que no ens agraden tant. 

Altra de les fortaleses que trobo m’ajudaran molt a desenvolupar les meves competències és el treball a l’aula dels mestres especialistes (música, anglès i logopeda). Gràcies a les pràctiques d’aquests professionals podré desenvolupar la meva capacitat 4.1 i 4.2, ja que puc identificar gran part dels marcs teòrics treballats fins ara al llarg de la carrera i, a més, puc identificar i aprendre molt d’aquestes bones pràctiques.

Altra de les fortaleses que vull aprofitar per aprendre és la gran dimensió del centre (instal·lacions i recursos humans). Trobo que he d’aprofitar aquest ampli ventall de mestres per observar diferents estils d’ensenyament-aprenentatge, per comparar diferents visions de l’educació i per agafar allò que més m’agrada de cada un dels estils docents. Amb això podré definir, poc a poc, el meu propi estil docent, que anirà evolucionant amb el pas del temps i, sobretot, a partir de l’experiència. 

Amb aquesta reflexió he treballat les competències 2.3. perquè he parlat sobre els meus objectius i sobre allò que vull aprendre i 2.4. perquè em faig preguntes i reflexiono sobre el meu propi procés d'aprenentatge.

dilluns, 4 de març de 2013

El moment del "Bon dia"

Dimecres, 27 de febrer de 2013
Aula 3r d'EI "Les Granotes"

L'arribada dels infants es produeix cada matí a partir de les 8:55 hores fins les 9:15 hores. Gràcies a aquest marge de temps, les entrades dels infants a l’aula solen ser escalonades.

Els infants arriben amb els seus familiars i entren dins l’aula fins a l’espai dels penjadors. Allà els infants es lleven els abrics, pengen la seva bosseta i es posen la bata amb l’ajuda de l’adult que els acompanya. Seguidament, s’acomiaden, agafen el coixí i seuen a la rodona mentre esperen a la resta de companys. La mestra saluda a cada un dels infants i a la persones que els acompanyen, també és el moment d'intercanviar informació entre la mestra i les famílies.

A les 9:15 hores aproximadament comença el moment del “Bon dia”.

El primer que fan és cantar la cançó del “Bon dia”: Bon dia dia, bon dia sol, bon dia “Granotes”, bon dia a tothom. BON DIA!!!!

A continuació, la mestra anomena l’encarregat del dia (per criteri de freqüència, comportament, esdeveniment important, etc.). Per exemple, avui tria en Ll. perquè aquesta setmana ha nascut el seu germanet. La mestra explica als infants l’esdeveniment i en Ll., molt orgullós, també ens explica algunes coses: “es bebè plora i jo li don el biberó i li rento els peus” – diu en Ll.

L’encarregat es posa el davantal i comença a passar llista. Penjat a la pissarra hi ha el dibuix d’una casa i el dibuix d’una escola. L’encarregat treu d'una bosseta les fotografies dels seus companys, d’una en una. La mestra li demana: Qui és?. En Ll. diu en veu alta el nom del seu company/a i comprova si aquest o aquesta ha vingut avui a l’escola. Si ha vingut li diem: “Bon dia V.”, “Bon dia M.”, etc. i l'encarregat penja la seva foto a l’escola. Si no ha vingut, penja la seva foto a casa i la mestra comenta amb els infants el motiu pel qual no ha vingut el company/a, si ho sap. Quan surt la foto de l’encarregat/da del dia s’aferra a una granota, la mascota de la classe.Aquest fet atorga a l'infant protagonisme i responsabilitat durant tot el dia, això ajudarà a desenvolupar la seva autoestima i la identitat de l'infant dins el grup.

Com a anècdota a destacar, cal dir que sempre hi ha una filleta que en el moment en què es refereixen a ella per dir-li "Bon dia", sempre contesta: No! La mestra reacciona amb normalitat, li diu “Bon dia V.”, com a tots,  i continua endavant passant llista amb l’encarregat o encarregada. 


A continuació, mirem per la finestra per comprovar quin temps fa avui. Encara que hi ha alguns núvols, els infants volen posar que fa sol, perquè diuen que els núvols són molt petits.

Per acabar el “Bon dia”, repassem el què farem avui amb l’ajuda dels pictogrames. Quasi tots els infants ja coneixen la seqüenciació del dia i anticipen els diferents moments. La mestra va dient en veu alta: Acabem de fer... la rodona! – diuen els infants. I ara anirem a... berenar! Després de berenar podem... jugar! I després de jugar avui hem de fer... (o plàstica, o psicomotricitat, o música, o anglès). Després a on anem? Al pati!! - Criden tots. Després del pati, anem a... dinar! I al capvespre, juguem als... racons!!  

 

Molt bé! Com heu dit ara toca berenar, així que guardem els nostres coixins, agafem la nostra bosseta i seiem a les nostres cadires per berenar - diu la mestra. I així acaba el “Bon dia” un dia més. Es tracta d'un moment de retrobament del grup, d'una rutina que marca el començament de la jornada. Els infants tenen molt assolides cada una de les parts d’aquest moment quotidià i hi participen molt activament. 

He treballat les següents competències: 3.1. ja que em faig preguntes i reflxiono sobre el que he observat al centre on faig pràctiques i 3.2. perquè aporto les meves reflexions quant a l'organització de l'aula.